Curs: Hi ha pares i mares perfectes?

La Diputació de Barcelona ha inclòs el nostre curs “Hi ha pares i mares perfectes?” en el seu catàleg formatiu adreçat a les famílies

Al novembre del 2011 vam presentar a la Gerència de Serveis d’Educació de la Diputació de Barcelona el curs “Hi ha pares i mares perfectes? Com ser uns bons guies per als nostres fills”.

Després de reunir-nos amb el responsable de Gerència i de diverses trameses de documentació, la Diputació de Barcelona l’ha inclòs dins del catàleg d’activitats de suport a la funció educativa de les famílies, durant el curs 2012-2013.

Aquests cursos i activitats s’ofereixen a tots els ajuntaments de la demarcació de Barcelona, que al seu torn en fan difusió al seu municipi. Per tant, si hi ha alguna persona interessada en aquesta formació, us podeu adreçar al vostre ajuntament.

Fitxa de la formació: http://www.diba.es/c/document_library/get_file?uuid=c404b4de-98be-4e3b-bf91-093f79ca5521&groupId=113226

 

 

 

El Punt Avui va publicar un reportage sobre coaching, el passat mes de desembre on vaig tenir la fortuna de ser entrevistada per parlar d’allò que més m’apassiona, el coaching. En Raül i jo vam conversar prop de dues hores sobre què faig com a coach, la meva vivència, l’enfocament…i a mesura que s’anava produint la conversa jo mateixa vaig tornar a experimentar la màgia del coaching… aquesta passió que va em va néixer ja fa un anys i que por molts més que en vinguin cada vegada em fa sentir més aprop de mi i per tant també més aprop dels altres. 

Aquí el teniu…

Diumenge, 3 de juny del 2012


L’auge del ‘coaching’

Augmenta el nombre de persones que busquen experts a ajudar els clients a aconseguir els seus objectius

Els professionals admeten que la manca de regulació pot posar en risc la salut mental dels usuaris

12/12/11 02:00 – barcelona – Raül Garcia i Aranzueque

Bea Casanovas (dreta) fent una sessió de coaching en un centre de Barcelona Foto: ORIOL DURAN.

 

Importat del món de l’esport, el coaching va irrompre a les empreses cap a la meitat dels anys noranta coincidint amb la decadència de l’arquetip d’executiu agressiu. El món empresarial virava cap a un estil més suau de fer les coses, consistent, ras i curt, a deixar-se assessorar per un coach (entrenador) per aconseguir un objectiu concret. El nou sistema s’ha estès com una taca d’oli i, a hores d’ara, cada cop hi ha més gent que acudeix a cal coach per resoldre problemes que poden anar de buscar feina a ser més sociable.

Aquest és el cas de l’Elisenda, una dona que no s’acabava de “realitzar professionalment”, volia fer canvis a la seva vida i no sabia per on començar. “Veia clar què volia, però no sabia com arribar-hi i, com que en el meu entorn hi havia molta gent que coneixia això del coaching, em vaig decidir a provar-ho”, explica. Amb deu sessions en va tenir prou per adonar-se de “què volia i, sobretot, què no volia” i va reconduir la seva carrera professional. “Vaig aprendre quines potencialitats tinc i em va pujar l’autoestima”, afegeix.

Com l’Elisenda, milers de persones opten pel coaching per resoldre els seus problemes. Molts són executius als quals l’empresa els facilita formació en aquesta modalitat per obtenir resultats millors, però també n’hi ha que busquen solucions a problemes personals. “Tinc clients de tota mena: directius, persones amb problemes amb la parella o el cap, gent que té complexos, que busca feina…”, explica Bea Casanovas, coach i terapeuta Gestalt. Llicenciada en dret, Casanovas va començar a fer sessions de coaching ara fa tres anys després d’haver-se format durant anys en coaching, Gestalt i programació neurolingüística (PNL), i ara col·labora amb diversos centres “acompanyant persones perquè trobin allò que busquen”.

La major part de les persones que es dediquen al coaching ho fan a temps parcial i, sovint, la seva ocupació principal està relacionada amb el tracte amb el públic. Aquest és el cas de Gemma González, educadora social i psicopedagoga, que treballa en un centre que atén persones en situació d’exclusió social com ara toxicòmans i sense sostre. El temps que li deixa lliure la feina principal l’ocupa posant al servei de persones que volen resoldre els seus problemes la seva formació en coaching, PNL i hipnosi.

“El coaching té tanta tirada avui en dia perquè és ràpid i efectiu”, sosté González, que posa com a exemple el cas d’un client seu que volia aprovar les oposicions per al cos de bombers i no sabia com fer-s’ho. González va aconseguir que l’aspirant a bomber canviés els seus hàbits d’estudi per fer-los més eficaços.

La simplicitat del sistema ha atret els últims anys cap al coaching molta gent que mai s’havia plantejat recórrer a ningú per resoldre cap problema personal. El fenomen ha pres tanta volada que ja s’han encès algunes alarmes entre els mateixos professionals d’aquesta modalitat, que alerten que la manca de regulació del sector pot comportar riscos per a la salut mental d’algunes persones.

Manuel Luis Benito, amb vint anys d’experiència en atenció al client i formació en recursos humans i coaching, té clar quines són les línies vermelles: “Jo no em dedico a tractar malalties, això ja ho fan altres professionals. La meva feina com a coach és centrar-me en la solució als objectius dels meus clients”. “Es tracta de tenir empatia amb ells i aconseguir que estableixin un diàleg interior i es facin preguntes amb les seves pròpies paraules que els guiïn cap a la solució”, explica Benito, que grava en àudio les sessions amb els seus clients perquè puguin repassar-les tantes vegades com vulguin.

El secret de tot plegat –confessa Benito– és una cosa tan aparentment senzilla com saber escoltar. Casanovas ho subscriu: “És l’eina que fem servir perquè els clients surtin del seu bucle de pensament. Ara bé, el camí l’han de trobar ells”.

 

CURS: HI HA PARES PERFECTES?

 

Aquest estiu, una bona companya i jo mateixa hem estat treballlant en un nou projecte Un curs/taller que pensem pot ser del vostre interès i que va  adreçada  a tots els pares i mares que volen acompanyar els seus fills i filles, treballant aquells aspectes bàsics per aconseguir ser-ne uns bons guies, i inspirant-los perquè aquests reconeguin el millor de si mateixos, i això els permeti ser persones felices i capaces de contribuir a la construcció d’un món millor. 

 Es tracta d’una formació bàsicament experiencial des d’un enfocament multidisciplinari, que inclou  el Coaching, la Gestalt i la  Teràpia sistèmica. 

Per això no es tracta d’una conferència on l’enfocament sigui teòric sinó que pretenem abordar els casos que els propis pares ens plantegin d’una manera vivencial i experiencial, a l’hora que els hi oferim totes aquelles  eines per a que puguin resoldre per sí mateixos  qualsevol situació. 

El Coaching i la Teràpia Gestalt  ens ofereixen  un marc de treball que ens convida a posar el millor de nosaltres mateixos en tot el que fem. Ens brinda un model d’aprenentatge adult, que integra la nostra part  lingüística, la corporal i la emocional, i ofereix  una manera de mirar la vida amb satisfacció i autenticitat mentre ens orientem a les coses que volem”

curs_pares DEF

Discurs de Nelson Mandela

Fa uns dies vaig tenir accés a part d’aquest discurs de Nelson Mandela, el qual em va frapar en resumir exactament allò que sempre havia sentit i no havia estat capaç de traduir amb paraules d’una manera tant clara. Per això vull compartir-lo amb tots vosaltres.

Que vagi de gust!!   

 “Discurso de Nelson Mandela (1994)

Nuestro miedo más profundo no es que seamos inadecuados.
Nuestro miedo más profundo es que somos
inconmensurablemente poderosos.
Lo que nos asusta es nuestra luz, no nuestra oscuridad.
Nos preguntamos: ¿quién soy yo para ser brillante,
encantador, talentoso y fabuloso?
En realidad, ¿quién eres para no serlo?
Eres una criatura de Dios.
Jugar a ser insignificante no le sirve al mundo.
No hay nada inspirador en encogerse para que los demás
no se sientan inseguros a tu alrededor.
Hemos nacido para dejar de manifiesto
la gloria de Dios que hay dentro de nosotros.
Que no está sólo en algunos, sino en cada uno de nosotros.
Y, al dejar que nuestra propia luz brille,
inconscientemente, le damos permiso a otros
para que hagan lo mismo.
Al liberarnos de nuestro propio miedo,
nuestra presencia, automáticamente,
libera a otros”.